Monomania

Si de cop i volta els somnis que m'exilien de la brosta i el brancam traspassessin del paper a la taula de la realitat, com la tinta massa fresca, em tenallaria l'horror.

En canvi, mantenir aquest ordre indissoluble de realitat prosaica em tenalla la fascinació: la fascinació per l'horror.

Escriure sobre la realitat immediata no te'n fa ser més conscient. És com cavar un pou sense fons, traspassant estrats d'edats pretèrites, arrelant en el conflicte sense resoldre'l, esdevenint una monomania sens fi.

Entrades populars d'aquest blog

Badabadoc

Busques