L'ombra dels dies

  V inc de la foscor dels temps, marxo cap a una foscor sense cap altra il·lusió que enfilar l’agulla i posar-me a cosir, potser cantant alguna tonada o xiulant fluix fluixet. Tots ens qüestionem passat i futur, sense entendre que només existeix l’ara, que tot depèn del flux que ens dessagna dia a dia. No sabem res. Som tan mesells que no ens atrevim a fer el gran salt que suposaria un gir de cent vuitanta graus, per por a viure sense la xarxa que sempre ens ha emparat.