L'ombra dels dies

U n altre matí d’ulls lleganyosos, de fred i d’humitat, de gent atrafegada, de gent desenfeinada, tothom esperant alguna cosa que no acaba d’arribar mai. Hi ha dies que me’ls miro, que me’n congratulo, que m’atabala un cert sentiment de companyonia idealista i benintencionada. D’altres, però, em sento rúfol i esquerp, com el plom teixit que cobreix el cel i converteix el sol en una moneda pàl·lida de poc valor.