L'ombra dels dies

De vegades cal seguir els rampells del canvi per molt aguts que semblin els girs de la seva embranzida; la necessitat, en aquest cas, és un instint activat per al nostre benefici. Ningú resisteix tota una vida a l'ombra sense caure en algun moment en la temptació de fregir-se al caliu de la novetat. Qui sap si aquest nou escalf ens activa músculs que fins ara desconeixíem posseir. O potser es tracta del caprici... Però és que ens negarem l'atzar, l'arbitrarietat del gest, la intuïció? A més, estic parlant a un nivell atòmic, no pas en aquelles instàncies en què el meu moviment pot esclafar la papallona, el moviment de la qual pot canviar l'esdevenidor de qualsevol altra persona. Em desentumeixo, molt lentament. D'habitud, visc de la voluntat d'eixarreir-me a propòsit, per això em costa prendre aquesta iniciativa. Però de tant en tant també em dono propina. Aquesta és una d'elles. Abdico de la lluna i reclamo la meva ombra.