L'ombra dels dies

La màscara, comprada en un basar oriental, on la Xina s’ofereix com una senyoreta vestida amb poca roba i a preus imaginables, aparenta el gest del rostre enfellonit d’un lleó demoníac. La crinera, de tons taronges i monstruosos, competeix amb l’espant de la malvestat fixada a les ninetes groguenques. En posar-me-la, obligat pel desig de desvetllar la criatura, la màscara em fa sentir més feble. Quina empara m’atorga la identitat falsària, si el que fa és diluir-me un poc més en la mentida supina de l’existència? Som màscara rere màscara.