L'ombra dels dies

Aniversari Fins aquí, pols de drames calcinats i amargor al verger del paladar. Dubtes grassos que obtenen respostes magres escolats entre llàgrimes i sutge. La certesa que, per fi, la teranyina es desfila pels extrems del laberint i potser, tot tibant-los, trobaràs el centre de l'enigma irresoluble. Vuit lustres gasten mitja bateria, d'un motor tot just encès per tal de dur-te més enllà, cap a una certesa estúltida. Qui diu que fer-se gran és ser més savi? Et mareja la perdiu dels anys en cercles.