Sembla mentida com, tot sovint, una rastellera d'anys poden ser resumits en tres ratlles. De la mateixa manera, no passa gaire sovint que, de cop i volta, en poques hores s'encadenen un seguit d'esdeveniments ben remarcables que, per a bé o per a mal, ens atueixen i ens osquen, i que donarien per a tot un llibre. Podria dir que els darrers anys pertanyen a la primera categoria. Potser per això no he necessitat d'escriure gaire, o gens. Sí que he seguit llegint, fins i tot de forma més deseixida, gaudint-ne com quan tenia vint anys. La vista cansada, però, em frena de tant en tant, i hi ha volums que, per la mida de la lletra, descarto de seguida. El fet és que hi he incorporat, al ritual de la lectura, el (mal) hàbit de la fumada en pipa. Tampoc em cal un llibre per deixar-m'hi gronxar: així que el fum m'envolta, ja sigui sedós d'una barreja de virgínies o dens d'una mixtura anglesa, somiejo i deixo la pensa lliure, sense traves, protegida per un mur mo...
