Passa al contingut principal


Amfiteatre


Els alumnes se sorprenen en saber

que els actors de la Grècia clàssica

usaven màscares per ajustar-se

el caràcter dels seus personatges.

Però sobretot per magnificar

el volum de les veus que declamen

el text, un eco remot i robust.



El docent se sorprèn quan hi pensa,

adonant-se que també ell duu màscara,

convertint-se en figura de marbre

que enarbora una veu impostada,

de vegades fins distorsionada:

com l’actor, cal que es guanyi l’audiència

al·ludint al vestit d’un fantasma.

Entrades populars d'aquest blog

Nits blanques

El final de Les nits blanques de Fiódor Dostoievski (que, malgrat la tristesa que desprèn la figura del seu narrador i protagonista, és el revers lluminós de l'extraordinària Memòries del subsòl ), sobretot pel que fa a la tercera nit, m'ha retornat a una matinada estiuenca de fa quinze anys. Les circumstàncies del meu idil·li van ser diferents, però el final va esdevenir el mateix (el petó de comiat, mig de commiseració mig d'agraïment, i l'adéu precipitat; ella marxant cap a un futur esperançat que jo, d'alguna manera retorçada i egoista, havia ajudat a apuntalar, però que a mi em deixava amb les mans buides i a ella li oferia un camí; i jo palplantat en la mediocritat del somiador que tan bé retrata la directora de teatre Carlota Subirós en un epíleg indispensable, per la comprensió que hi demostra de l'obra i de la figura de Dostoievski). Aquest caràcter malaltissament idealista adora la fantasia, els valors sublims i absoluts, l'exaltació literàr...

El somriure i la follia

Fullejo Elogi de la follia, d' Erasme de Rotterdam , en edició del 1982 (Edicions 62, "Les millors obres de la literatura universal, núm. 10). En el proemi que l'autor dirigeix al seu amic Thomas More , després de justificar-li la tria del tema del seu llibre per una qüestió d'higiene pública, hi llegeixo: Suposava, a més, que series el primer a apreciar l'enginy d'aquest exercici, perquè solen divertir-te a pler les facècies que no manquen de saviesa ni de gust, i perquè en la vida quotidiana et comportes de debò com un nou Demòcrit: la teva intel·ligència singularment aguda et posa molt per sobre del comú de la gent; bondadós i dolç de caràcter, però, saps fer-te sempre agradable a tothom. Desconeixedor de qui era el savi grec a qui es refereix, ja que els meus coneixements sobre filosofia són escadussers i tots ells em remeten al meu darrer curs de COU, fa un gavadal d'anys, m'he dirigit a la nota que el traductor, Jaume Medina, en un apartat ...

Badabadoc

Espurnes de foc al centre del migdia, com gotes de sang d'un gegant malferit que esqueixen la verdor de la prada. Però al bell mig la nineta negra, el cap de fibló que ens escruta sense compassió, amb la mòrbida curiositat d'un ens de qui no sabem les emocions ni les ambicions, ni quin destí ens reserva a la memòria dels dies que guarda.