Obro el diari per les darreres pàgines i m’encaro amb els
mots encreuats. Ben poques vegades els acabo, sempre em resta algun racó
incomplet que em nego a comprovar a través del diccionari o de l’enciclopèdia.
Són testimonis de la meva impossibilitat d’arribar a la perfecció, d’altra
banda tan poc humana. Tampoc ho comprovaré a les solucions de l’endemà.
Simplement ho tornaré a intentar, esperant que ben aviat torni a sortir la
mateixa definició on m’he encallat, i que aquesta vegada les altres paraules
encreuades em donin lletres suficients per resoldre-la.
Amfiteatre Els alumnes se sorprenen en saber que els actors de la Grècia clàssica usaven màscares per ajustar-se el caràcter dels seus personatges. Però sobretot per magnificar el volum de les veus que declamen el text, un eco remot i robust. El docent se sorprèn quan hi pensa, adonant-se que també ell duu màscara, convertint-se en figura de marbre que enarbora una veu impostada, de vegades fins distorsionada: com l’actor, cal que es guanyi l’audiència al·ludint al vestit d’un fantasma.