L'ombra dels dies

L a vida és una sala d’espera, el banc d’una estació, la cua a l’entrada del cinema. És en aquests moments que té la capacitat única de materialitzar el temps, convertit en una pega dolça amorfa que ens condueix amunt i avall. Una pasterada pesant, difícil de digerir, que anomenem tedi , com si el nom fes la cosa o la pogués volatilitzar. Tan present sempre en els espais buits que ens dispensa la ment i que, horroritzats per la vacuïtat, com artistes àrabs ens apressem a omplir.