Òmnibus

Un altre dia a l’estació central d'autobusos. Abans, quan els meus avis amb prou feines eren uns bailets, dels autobusos en deien òmnibus. Però llavors ja feia temps que els òmnibus de debò, els tirats per cavalls, ja havien estat substituïts pels motoritzats. Tanmateix, la paraula va perviure i la primera vegada que la vaig sentir -concretament que la vaig llegir- em va fer molta gràcia. I quan dic que una paraula “em fa gràcia” no vull dir que me'n fumi d'ella, no; vull dir que li agafo una estimació enjogassada i melindrosa, i com més em recorda els avis -quan eren bailets, però també quan festejaven, quan van comprar la seva casa, i tot semblava nou i excitant abans que la guerra ho esguerrés-, llavors més ànsies de restaurador, de col•leccionista o d'antiquari m'agafen. Així que procuro aprendre-me-les i conservar-les, no fos cas que alguna vegada desapareguessin i calgués algú per enterrar-les.

Un altre matí d'ulls lleganyosos, de fred i d'humitat, de diaris gratuïts esparracats a les voreres, de gent atrafegada, de gent desenfeinada, tothom esperant alguna cosa que no acaba d’arribar mai. Hi ha dies que me'ls miro, que m'hi congratulo, que m'atabala un cert sentiment de companyonia idealista i benintencionada. Avui, però, em sento rúfol i esquerp, com el plom teixit que encimbella el cel i converteix el sol en una moneda pàl•lida i de poc valor. Així que m'amago rere les pàgines d'un llibre que llegeixo de fa dies, La mort d'Ivan Ilitx, Tolstoi en estat pur, un mal tràngol que no ajudarà a refer-me el mal humor que arrossego de bon matí.

L'autobús no arriba, el dia no es decideix a ruixar-nos amb una mica de pluja que netegi tanta brutesa, la lletjor s'estén a mida que el matí es desvetlla, mandrós i estarrufat. Tots els elements es conjuguen en una pasta poc cuita, translúcida i farinosa, impossible de passar coll avall, que per molt que la masteguis sempre tindrà la mateixa consistència. Intueixo la indigestió del migdia i, com tants altres deuen fer en aquest mateix instant, penso que hi ha matins que més valdria quedar-se al llit i no llevar-se.